Aquí deixem una petita mostra del que volem ampliar amb el viatge: els coneixements dels principals savis o gurus contemporanis que han viscut o viuen encara a l’Índia.
Sri Ramana Maharshi
Ramana Maharshi, (1879-1950) conegut com el Savi d’Arunachala, va ser un mestre perfecte i el savi més reconegut de l’Índia en la seva època. Va obtenir la realització del Jo als setze anys i va dedicar la resta de la seva vida a impartir la més alta instrucció espiritual per mitjà del silenci i alguns ensenyaments orals escarits. Va escriure molt poc. A la introspecció per a la investigació directa del Jo resumia la repetida formulació Qui sóc jo? La crida a la indagació del Jo -Vichara-, és el seu ensenyament més essencial i conegut.
Al peu de la muntanya Arunachala s’erigeix l’Ashram on va viure després de romandre disset anys a la cova Virupaksha. Actualment és centre de culte i atrau cercadors espirituals de tot el món.
Sri Aurobindo
Sri Aurobindo (Calcuta 1872 – Pondicherry 1950). Va néixer a Calcuta però va ser educat a Cambridge, Anglaterra. Durant la seva joventut va tornar a l’Índia i va començar a interessar-se per assumptes polítics, cosa que el va portar a passar un any a la presó. Aquest any a la presó va marcar un abans i un després a la seva vida. El 1910 es va traslladar a Pondichery, on va passar 4 anys practicant el ioga i la meditació en silenci. A partir d’aquell moment, va dedicar la resta de la seva vida a l’ensenyament espiritual amb l’ajuda de la seva col·laboradora íntima, Mirra Alfassa, més coneguda com La Mare. El seu missatge principal és que la divinitat no és una cosa llunyana i inaccessible, sinó que es troba dins de l’ésser humà. En l’aspecte universal o còsmic Sri Aurobindo planteja l’existència d’un principi actiu de la divinitat -que anomena Superment- que porta en si mateix la capacitat de canviar el curs de la marxa de la humanitat, des de l’actual situació en la ignorància cap a un desenvolupament evolutiu amb més presència de la llum i de la consciència.
El 1926 La Mare va fundar el Sri Aurobindo Ashram i el 1968 es va inaugurar Auroville, una ciutat internacional recolzada per la UNESCO i que vol ser un lloc on “homes i dones de tots els països siguin capaços de viure en pau i harmonia per sobre de creences polítiques, religions o nacionalitats”.
Sri Mata Amritanandamayi Devi
També coneguda pels seus seguidors com Amma o Mare (Kerala 1953) va néixer en una família humil de pescadors a prop de Kollam, Kerala. Avui és reconeguda mundialment per la seva enorme obra caritativa, Embracing the World, amb estat consultiu a l’ONU, i reverenciada per alguns com una Mahatma (Gran ànima). Durant els darrers 35 anys s’ha dedicat a viatjar per oferir el seu Darshan o abraçada i propagar un missatge de pau. Amb la seva Darshan Amma vol oferir una mostra d’Amor desinteressat i incondicional, i es calcula que ha abraçat uns 25 milions de persones. Mai no tracta de convertir ningú a una religió particular, sinó que parla d’unitat i compassió. Citem aquí algunes de les paraules.
“La meva única missió és estimar i servir tots i cadascun dels éssers”
“Tu no estàs fet per patir, estàs fet per viure en veritable felicitat”
“El poder de Déu no és fora. És dins nostre. I hem de despertar aquest poder”
El 1982 la seva residència familiar va passar a ser oficialment l’Ashram d’Amritapuri, que actualment acull una multitud d’aspirants espirituals, i al qual acudeixen cada dia milers de devots per rebre el seu Darshan.
Vicente Ferrer
Vicente Ferrer (Barcelona 1920 – Anantapur, Índia 2009) va ser un filantrop espanyol, considerat una de les persones més actives en l’ajuda, la solidaritat i la cooperació amb els desafavorits del tercer món. Va desenvolupar la seva activitat principalment a l’Índia, on va arribar el 1952 com a missioner jesuïta. El 1970 va abandonar la Companyia de Jesús i uns mesos més tard es va casar amb la periodista anglesa Anne Perry. Junts van fundar l’organització Rural Development Trust, que després esdevindria la Fundació Vicente Ferrer. Va centrar la seva activitat als descastats i als llogarets tribals del districte indi d’Anantapur. El seu treball de canalització i gestió va rendir fruit: tres hospitals generals, un de VIH, un centre de control natal, 14 clíniques rurals, 1.696 escoles, uns 30.000 habitatges i uns 2,7 milions d’arbres plantats entre els projectes més representatius. La seva feina i la de les persones que l’han ajudat ha canviat per bé la vida de dos milions i mig de persones.
Avui dia la Fundació continua activa amb l’objectiu de treure de la pobresa el nombre més gran possible de persones mitjançant un desenvolupament sostenible, és a dir, agricultura de conservació, microcrèdits, subministrament d’aigua, assistència sanitària i educació universals.